dissabte, 31 de gener de 2015

Frase

-"Aquell qui crema un llibre ja havia cremat abans sa ànima." (Julio Laso Barriola)

Assassinat a la creativitat.

Ningú no m'ho va preguntar, ningú no em va dir si volia ser aquí. 
Llibertat? I una merda.

Sóc aquí, pensant en el que podria estar fent allà. Aprenc inútilment coses que després oblidaré, i us preguntareu, per a què? No ho sé, "només fes-ho i calla i la vida t'anirà millor", diuen.
Per què? No vull, no em sento bé aquí. La vida és llarga, avorrida i monòtona. Però no et pots queixar no, no ho pots fer. Bé, ho pots intentar, però et faran callar.
La bellesa no és aquí, és allà. Malgrat això, jo sóc aquí i no allà. Aquí, on no hauria de ser. Aquí, on haurien de "fomentar la meua imaginació". Però no ho fan, no saben com fer-ho. Algú de tant en tant ho fa, però no s'hi queden molt, es van i no els tornes a veure mai més. Llàstima, era l'únic que feia això una mica més suportable. 
No puc realitzar-me, em retenen, em tanquen, no em volen. 
Però, tot i això, jo sóc aquí, i no allà.


Talla-li les ales a l'ocell, i l'ocell caurà.


Me'n vaig a poc a poc.


Em xuclen l'energia, la diversió, la màgia... En definitiva; la vida.
Me'n vaig a poc a poc, sense que ningú no sembli adonar-se'n.
Sense ningú amb el que jugar, amb el que divertir-me.
Amb el que passar hores sense preocupar-me.
Acumulo pols i me'n vaig anant.
Un es va marcint, de tant desús.
M'endinso en l'obscuritat.
Jo, el d'abans.
Jo, el nen.


dissabte, 6 de desembre de 2014

Frase

-"Al escriure, un recorda que està viu, i això és un privilegi." (Ray Bradbury)

Vine.

-Vine. Apropa't. No et faré res, t'ho prometo.

-Mentida.

-Ets llesta. D'acord, no vinguis si no vols, però sàpigues que si vens tindràs tot el que vulguis, tot allò que has desitjat sempre, tot allò amb el que has somiat... 

-Tot?

-Tot. Absolutament tot. Vine, i podràs gaudir de tot allò. Vine, i et faré princesa, princesa del que vulguis. Tindràs súbdits, gent que farà el que tu vulguis, gent a les teves ordres. Vine i t'ensenyaré allò que ningú mai no t'ha ensenyat. T'ensenyaré a governar, a manar, a regnar. T'ensenyaré a estar per damunt dels altres, a ser millor, a sentir-te millor. T'ensenyaré a anar pujant fins arribar a dalt de tot, i després romandre allà. Res ni ningú no estarà per damunt teu, seràs reina de tot el que t'envolta. No t'agradaria? Fer el que vulguis quan vulguis, perquè sí, sense haver de donar explicacions a ningú. Sentir-te màgica, sentir que pots amb tot, que res no et pot aturar. Sentir que cap cosa no podrà fer-te enfonsar mai, és una sensació increïble... 
Vine i tindràs tot això. 

-Vull més.

-Vols més? Llavors tindràs més, només has de vindre...

-D'acord, vinc.

-Fas bé, petita. Agafa'm la mà, vine.


"La millor manera d'alliberar-se de la temptació és caure en ella."
(Oscar Wilde)

dissabte, 15 de novembre de 2014

La nit.

Passejava. Passejava pensant. A vegades li hagués agradat no pensar tant, però no ho podia impedir. Pensava massa.
Passejava a poc a poc, volia tastar cada segon d'aquella nit. Passejava i recordava. Recordava vells moments... Llàstima que tot s'hagués acabat. Ara se sentia sol, però no el molestava. Tots, absolutament tots, se n'havien anat. No literalment, encara eren allà, però sense adonar-se'n.

Tots tenien coses a fer... No ho entenia, per què? Quina necessitat tenia la gent de fer coses? Coses i més coses, coses tot el dia... S'havien parat a pensar alguna vegada si de veritat volien fer el que estaven fent? No ho creia. 
Quina necessitat tenien d'organitzar-ho tot? Amb lo bonic que és sortir al carrer sense saber què faràs. Fer un tomb per la nit sense rumb fix, aturar-te en una cafeteria a prendre alguna cosa... Observar els estels sense saber quin nom tenen... Perquè, per a què posar-los noms? Per què no, simplement, admirar sa bellesa? 
Tampoc no entenia la mania d'alguns homes d'explicar el perquè de tot. Per què donar sentit a la vida? Per què no únicament gaudir-la? Per a què voler saber perquè, com i on naix una flor? Per què no simplement observar lo bonica que és? Que estranya que és la gent...

I allí estava ell, diferent i indiferent al món; una vegada més, pensant. Pensant que ja no quedava gent com ell, pensant en lo preciosa que podria ésser la vida sense que la gent tingués coses a fer, pensant si, tard o d'hora, el món aprendria.


I allí estaven ell, ell i la nit, l'única que l'escoltava i el comprenia. 


dilluns, 28 de juliol de 2014

Frase

-"En un món de portes tancades, l'home que té la clau és el rei." (Sherlock)