dissabte, 31 de gener del 2015

Assassinat a la creativitat.

Ningú no m'ho va preguntar, ningú no em va dir si volia ser aquí. 
Llibertat? I una merda.

Sóc aquí, pensant en el que podria estar fent allà. Aprenc inútilment coses que després oblidaré, i us preguntareu, per a què? No ho sé, "només fes-ho i calla i la vida t'anirà millor", diuen.
Per què? No vull, no em sento bé aquí. La vida és llarga, avorrida i monòtona. Però no et pots queixar no, no ho pots fer. Bé, ho pots intentar, però et faran callar.
La bellesa no és aquí, és allà. Malgrat això, jo sóc aquí i no allà. Aquí, on no hauria de ser. Aquí, on haurien de "fomentar la meua imaginació". Però no ho fan, no saben com fer-ho. Algú de tant en tant ho fa, però no s'hi queden molt, es van i no els tornes a veure mai més. Llàstima, era l'únic que feia això una mica més suportable. 
No puc realitzar-me, em retenen, em tanquen, no em volen. 
Però, tot i això, jo sóc aquí, i no allà.


Talla-li les ales a l'ocell, i l'ocell caurà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada