Em xuclen l'energia, la diversió, la màgia... En definitiva; la vida.
Me'n vaig a poc a poc, sense que ningú no sembli adonar-se'n.
Sense ningú amb el que jugar, amb el que divertir-me.
Amb el que passar hores sense preocupar-me.
Acumulo pols i me'n vaig anant.
Un es va marcint, de tant desús.
M'endinso en l'obscuritat.
Jo, el d'abans.
Jo, el nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada